Inicis
Naixement
27 de Juliol de 1921
En Lluís Basas Teixidó neix el 1921 a Golmés, al Pla de l’Urgell, poble on estiueja la família Igualadina. És el segon dels sis fills de Joan Basas Tomàs i Carme Teixidó Gomis. Amb un pare primer emprenedor – propietari de forns de pa -, després de la guerra responsable de la bàscula municipal i més tard controlador d’estraperlo i una mare provinent d’una família adinerada, en Lluís creix en el si d’una família tradicional de classe mitjana de la Igualada del segle XX.
Escolarització
Fins el 1935
De molt petit en Lluís va als Escolapis, però la seva escolarització primària fins als catorze anys és a l’Ateneu Igualadí. Des de ben petit en Lluís mostra interès per la Natació i per l’esport en general. Abans de l’existència de cap piscina a Igualada, en Lluís i els seus germans van a nadar als tolls de la Roxela (al riu Anoia, davant de la urbanització Pla de la Roxela) o als de Can Cansalada (prop de Jorba).
Inauguració de la piscina Molí Nou 1934
I és que fins a 1934 la pràctica esportiva a Igualada no està gaire estesa. Només hi ha un parell d’associacions de joves esportistes: la Palestra i l’Ateneu Igualadí, en les que es practiquen un reduït nombre de disciplines esportives. La majoria d’Igualadins que volen gaudir del lleure aquàtic ho fan als populars Banys del Molí Nou. Però quan el 1932 un banyista cau malalt, intoxicat per les aigües del rec, el consistori es consciencia de la necessitat d’una piscina pública. És així com es decideix construir la piscina del Molí Nou, unes instal·lacions que consten d’una piscina per adults de 33 m de llarg i una de petita de 16 m per als infants. El projecte es dona per acabat el 1934 i l’acte d’inauguració és tot un èxit; es xifra que hi acudeixen més de 3000 persones. Per celebrar la diada s’organitza un festival de Natació amb nedadors locals i atletes convidats del CN Barcelona. En Lluís Basas té llavors escassos 13 anys i és el més jove dels nedadors que es llencen a l’aigua per inaugurar la primera piscina municipal d’Igualada.
Inicis del Club Natació Igualada (CNI) 1934
L’èxit i l’acollida d’aquell festival anima a la comitiva a organitzar-ne d’altres i els nedadors igualadins – entre els quals hi ha en Lluís – acaben agrupant-se sota el nom de Club Natació Igualada.
En Lluís entra a treballar a la fàbrica de punt Rafael Prats 1935
El parèntesi de la Guerra Civil 1936 -1939
I com a tot arreu, el 1936 arriba el parèntesi de la Guerra Civil. L’oci i l’esport queden soterrats sota la necessitat de sobreviure. Es viuen revoltes, assassinats, cremes d’esglésies; s’acullen refugiats de Toledo i de Madrid. Les provisions escassejen i la ciutat es va quedant sense homes. A finals de l’any 1938 les tropes del general Franco inicien l’ofensiva final sobre Catalunya. El 22 de gener de 1939 entren a Igualada les tropes nacionals. Amb l’esclat de la Guerra Civil la majoria de membres de la junta directiva del CNI així com alguns dels nedadors son mobilitzats per anar al front. L’activitat del club queda paralitzada gairebé en la seva totalitat.
Els primers anys del franquisme
1939 – anys 50
Els primers anys del franquisme son anys difícils pels igualadins, igual que per la resta dels catalans. Anys de duresa i dificultats en la vida quotidiana, de persecució del cooperativisme, d’efervescència patriòtica i religiosa obligada per l’ambient. En acabar-se el conflicte, l’any 1939, i després d’obtenir el corresponent permís dels representants del Movimiento Nacional, el CNI reprèn la seva activitat primer com una secció esportiva de la Sociedad Centro Nacional i després, el 1943, compleix el tràmit obligatori d’afiliar-se a l’obra sindical Educación y Descanso. Des del govern franquista es crea el Frente de Juventudes, una associació de caràcter pseudomilitar, però l’única associació juvenil permesa. Proporciona als joves entreteniment, formació, campaments… Educación y descanso és l’associació dirigida a proporcionar entreteniment i formació als obrers i treballadors. L’esport ha d’estar obligatòriament vinculat a aquestes entitats. Més tard els joves tenen també el moviment Escolta com a moviment contrari al de la Falange.
En Lluís es refugia a França 1939